Obesitat i educació física

Índex

1. Introducció

2. Relació Obesitat – Sobrepès
2.1. Obesitat i sobrepès en la societat del segle XXI

3. Obesitat com a infermetat
3.1. L’obesitat com a infermetat PER QUÈ REPETIU EL TÍTOL?
3.2. Riscs de l’obesitat
3.3 Prevenció de l’obesitat

4. Obesitat i sobrepès en l’adolescència
4.1. Situació actual
4.2. L'obesitat: Un problema biològic, psicològic o social?

5. Educació física i obesitat
5.1. Justificació de l’educació física amb l’obesitat
5.2. Necessitat d’altres justificacions

- CAL RETOCAR I COMPLETAR L'INDEX.
- L'APARTAT 2 HA D'ANAR DINS D'UN APARTAT MÉS AMPLE QUE PARLE DE 'QUÈ ÉS L'OBESITAT?'
- L'APARTAT 2.1 HAURIA D'ENCAPÇALAR UN APARTAT 3 QUE TAMBÉ INCLOGUERA EL PUNT 4, 4.1 I 4.2 (L'APARTAT 3 ACTUAL PASSARIA A SER EL 4.)
- L'APARTAT 5 ÉS INSUFICIENT AMB LES JUSTIFICACIONS CAL QUE INCLOGA ESTRATÈGIES, PROGRAMES O EXPERIÈNCIES.
- CAL ACABAR L'ÍNDEX AMB LES 'REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES'


1. Introducció

En aquest treball anem a tractar la problemàtica de l’obesitat en l’educació escolar en Espanya, enfocant la importància que té l’educació física com a funció social per a poder resoldre el problema. A més, anem a justificar que l’educació física no sols s’ha de focalitzar per a prevenir i resoldre l’obesitat, i que té molta més importància que a nivell físic com es sol pensar popularment. (SEMBLA QUE AQUESTA SEGONA FRASE CONTRADIU A LA PRIMERA: CAL QUE HO REESCRIBIU. PER ALTRA BANDA JO US VAIG SUGGERIR QUE LI DONAREU UNA VESSANT CRÍTICA AL TREBALL I NO SEMBLA SER AIXÍ DES DE LA PRIMERA LÍNEA)
L’obesitat segons la OMS, és “un excés de greix determinat per un índex de massa corporal igual o superior a 30%”, que s’ha convertit en un greu problema social de salut pública en els països desenvolupats des de finals del segle XX i principis del segle XXI, i que comporta una gran despesa econòmica i social. Està considerada com la pandèmia més important que hi ha actualment.
En quant al sobrepès, es defineix com “l’excés de pes corporal, bé siga de greix o d’altres teixits corporals”, per la qual cosa seran dos termes que aniran lligats en la majoria de voltes, sobretot en l’àmbit que tractem aquest treball i que veurem més endavant. (TOTES LES CITES ENTRECOMILLADES EXIGEIXEN QUE ES FIQUE LA FONT, ACOMPANYADA DE L'ANY I EL NÚMERO DE LA PÀGINA. MIREU, PER FAVOR ELS APUNTS I LES NORMES APA!!
Un gran nombre de dades i estudis demostren com l’obesitat està creixent a Espanya, sobretot en la població infantil on el 35,2% del joves entre 6-9 anys sofreixen el problema d’obesitat i sobrepès, pel qual ens ha fet preguntar-nos què ocorre en l’educació física a nivell escolar i si aquesta pot ser una justificació de l’increment de l’obesitat en edats escolars. I es que una educació i uns hàbits saludables són fonamentals alhora de prevenir i reduir l’obesitat i el sobrepès.
QUALSEVOL INFORMACIÓ QUE PORTE NÚMEROS (35% EN AQUEST CAS) EXIGEIX TAMBÉ LA FONT (COGNOM D'AUTOR I ANY), DEL CONTRARI SEMBLA QUE SIGA UNA INFORMACIÓN INVENTADA.

2. Relació obesitat i sobrepès

2.1. Obesitat i sobrepès en la societat del segle XXI (ESTA REPETIT AQUEST APARTAT!!)

Definits els dos conceptes per separat, com ja hem fet a l’apartat anterior, es pot dir que no per tenir sobrepès estem parlant de ser obès, ja que la obesitat és l’excés de pes corporal a expenses del greix corporal i el teixit adipós, mentre que el sobrepès no sempre es deu a l’excés de greix i resideix en l’espai entre el pes normal i l’obesitat.
Mitjançant la medició de l’IMC (Índex de Massa Corporal: relació entre pes dividit entre l’alçada al quadrat) es pot determinar si una persona; ja siga infant, adolescent o adulta; està dins del pes normal o pateix sobrepès o fins i tot obesitat. Aleshores, i baix aquesta medició, una persona deu tenir entre 18 i 25 d’IMC per estar dins del pes normal, entre el 25 i 30 per estar considerat com a sobrepès, i sobre els 30 per ser obès. (Bellido Guerrero, D. en Moreno, B. 2004)
Aleshores, com que parlar de sobrepès englobaria temes que no estan tan relacionats amb l’acumulació de greix sinó que també influeixen altres factors, ens referirem a continuació a les possibles causes de la obesitat.
AQUESTOS DOS PARAGRAFS HAURIEN D'ESTAR DINS DE L'APARTAT DE DISCUSSIÓ CONCEPTUAL. PER ALTRA BANDA LA REFERÈNCIA QUE HEU FICAT SOLS AMB -en Moreno, 2004- SERIA SUFICIENT

SI EL QUE BE A CONTINUACIÓ SÓN CAUSES, CALDRIA QUE ESTIGUEREN DINS DE L'APARTAT DE DISCISSIÓ CONCEPTUAL, EN CONCRET COM A SUBAPARTAT DE CAUSES.
Factor genètic: Estudis recents revelen que el pes corporal està subjecte a una determinació genètica substancial, responent a una variació aproximada d’un terç de l’IMC. (Anderson i Wadden, 1999). A més a més, la influència genètica pot contribuir a diferenciar la tassa metabòlica entre els individus, pel que és més possible la tendència a l’obesitat, sobretot si s’acompanya aquest factor amb el sedentarisme i la ingesta excessiva (D'ALIMENTS, NO?- CAL ACABAR LA FRASE).

Edat i el sexe: l’obesitat preval (SABEU QUÈ VOL DIR AQUEST TERME?) més elevada al subgrup femení i augmenta amb l’edat. També augmenten en homes amb l’edat, i s’aconsegueix un valor màxim en ambdós casos entorn als 60 anys. És important fer un seguiment d’aquestes característiques i tenir en compte el risc de l’edat i el sexe per poder prevenir-ho.

Factor nutricional: S’entén que la “sobrealimentació” és el determinant de l’augment del greix corporal, però no es deuen deixar de banda la qualitat dels aliments, la composició, la grandària, etc. Per això és important establir des de ben menuts una educació sobre hàbits alimentaris correctes en la població per aconseguir una condició de vida més saludable.

Factor psicosocial: es troben més casos de persones obeses en població amb un nivell socioeconòmic més bé baixos, ja que les dones d’aquest estatus social en la majoria dels cassos no tenen accés a la informació necessària per dissenyar dietes baixes en calories ni a la importància de l’activitat física al dia a dia dels xiquets per prevenir el sobrepès. També, tendeixen a comprar productes barats, que són en major part els que major contingut calòric presenten.

Factor de la inactivitat: és alarmant pensar en una civilització moderna i sedentària, on les noves tecnologies faciliten l’activitat de la vida quotidiana i la necessitat de buscar moviment es dona en casos escassos. Es prefereixen activitats menys físiques, on la vergonya i l’avaluació siga menor i la no hi haja necessitat de massa temps (QUÈ VOLEU DIR EN AQUESTA FRASE? CAL QUE QUEDEN CLARES LES IDEES). Moltes relacions demostren la relació entre la pràctica d’activitat física i la reducció del component greix. Si aquesta relació és equilibrada es produeix un augment de la longevitat de la vida, pel que s’ha de promoure i buscar al màxim.

La decisió de la persona obesa per a modificar el seu estil de vida dependrà també d’ajudes externes on els professionals de la salut no sols podran realitzar indicacions precises, sinó que també podran representar un model exemplar si assumeixen un compromís i desenvolupen unes actituds correctes i que promoguen la salut.
D'ON HEU OBTÉS LA INFORMACIÓ RELATIVA A LES 3 DARRERES CAUSES DE L'OBESITAT? CAL FICAR LES FONTS D'INFORMACIÓ!!!


2.1. Obesitat i sobrepès en la societat de S.XXI

A Espanya està sofrint-se un augment brusc de l’obesitat infantil que pot desencadenar conseqüències molt negatives en quant a la qualitat de vida d’aquestes persones en creiexement. També és important anomenar, que pot influenciar el desenvolupament psicològic del xiquet, i com no la integració social.
Es tracta d’una infermetat metabòlica, multifactorial, influenciada per elements socials, fisiològics, metabòlics, moleculars i genètics. Queda clar que els factors genètics son determinants, i que algunes persones son més propenses que altres a guanyar pes, però el temps dedicat al sedentarisme acompanyat d’una mala conducta alimentaria, és en la majoria de casos el factor explicatiu de l’espectacular increment de la obesitat infantil en el nostre país els últims 15 anys.

FONTS???

FINS FA POC NO ES CONSIDERAVA UNA INFERMETAT SINO UN PROBLEMA DE SALUT QUE PORTAVA ASSOCIADES MALALTIES.

Si no tenim cura de la obesitat des de ben menuts, serà complicat que puga desaparèixer en edats més adultes. Doncs, els adolescents amb sobrepès tenen un 70% de probabilitats d’arribar a ser adults amb sobrepès, i aquest percentatge augmenta fins al 80% si un o ambdós pares és obès.
Encara que és difícil de preveure e imaginar, la obesitat es troba tant a països desenvolupats com a països en vies de desenvolupament, i no sols en grups afavorits sinó també en grups desfavorits. Podem trobar informacions sobre l’augment del sobrepès i obesitat en Amèrica Llatina sobretot a les dècades dels 80 i els 90. A més a més la última investigació sobre salut nacional dels EEUU reflexa un predomini del sobrepès (22%), sobre la obesitat (10’9%) en tots els grups ètnics i racials. (Goran, 2001). També, Gotmaker al 1993 va afirmar que l’obesitat en xiquets entre 12 i 17 anys va augmentar un 54% i 39% respectivament; mentre que el sobrepès va augmentar en un 98% i 64% respectivament.


3 L’Obesitat com a infermetat

3.1 L’obesitat com a infermetat (PER QUÈ REPETIU EL TÍTOL?)

L’obesitat es considerada una infermetat per la OMS des de l’any 1998 (World Health Organization, 1998) i segueix sent així en l’última versió (2007) de la “classificació Internacional d’infermetats” (ICD-10). En aquesta classificació, en la secció “Infermetats endocrines, nutricionals, metabòliques i immunològiques” existeix un apartat que es diu “Obesitat i altres hiperalimentacions”, on s’atorguen diferents codis per a l’obesitat, com per exemple “obesitat localitzada”, “obesitat per causa d’excés de calories”, “obesitat induïda per fàrmacs”, “obesitat extrema amb hiperventilació alveolar” i “altra obesitat”.
NO ABUSEU DE LES DOBLES COMETES. CAL QUE LES DOBLES COMETES LES DEIXEU PER A LES CITES TEXTUALS I SI VOLEU DESTACAR ALGUNA COSA, MILLOR FIQUEU UNA SOLA COMETA. SI NO ÉS AIXÍ, SEMBLA QUE SÓN CITES TEXTUALS I CAL QUE AFEGIU COGNOM DE AUTOR, ANY I Nº PÀGINA.

Aquesta classificació ha sigut acceptada pel Ministeri de Sanitat i consum Espanyol, i la societat espanyola per a l’estudi de l’obesitat també coincideix en considerar l’obesitat com una infermetat. (COM SABEU AIXÒ? CAL FICAR D'ON HEU OBTÉS AQUESTA INFORMACIÓ)

Bàsicament existeixen dos tipus d’Obesitat: l’obesitat simple que constitueix en principi un problema de tipus estètic i no sol requerir tractament mèdic i l’obesitat patològica, coneguda com obesitat mòrbida o severa (OM), que predisposa a una elevada morbimortalitat i a greus problemes psicològics i socials.
L’obesitat representa un problema de salut pública global en tot el mon, independent del nivell de desenvolupament dels països, pel que ha sigut catalogada per l’Organització Mundial de la Salud (OMS) com “l’epidèmia del segle XXI”. Segons estimacions d’aquest organisme, per primera vegada en la història el nombre de persones obeses en el món, (aproximadament el 25 % de la població mundial), supera el nombre de qui pateix fam, que s’estima són més de 200 mil milions, hui en dia mor més gent per obesitat que per desnutrició.
Esta infermetat és un factor de risc per a importants causes de mort tals com la infermetat cardiovascular, alguns tipus de càncer i diabetis, pel que està lligat a una gran disminució de la expectativa de vida.

SI NO POSEU LES FONTS SEMBLA QUE HO HEU COPIAT I NO VOLEU IDENTIFICAR D'ON. CAL FICAR LES FONTS I QUE NO SIGA UNA SIMPLE CÒPIA. JA SABEU QUE COPIAR-HO TEXTUALMENT SENSE FICAR COMETES I SEMBLAR QUE HO HEU ESCRIT VOSALTRES ÉS UN PLAGI I AIXÓ ES PERSEGUEX PER LA LLEI!!

3.2 Riscs de l’obesitat

Respecte als riscs de l’obesitat en la salut, es evident que l’obesitat causa perjudicis clars en la salut, redueix la qualitat de vida i disminueix la funcionalitat de les persones que la pateixen. Però a més, està relacionada amb una de les majors causes de mort. Està lligada al 60% de les defuncions degudes a infermetats no contagioses (infermetats cardiovasculars, càncer o diabetis) i s’estima que aquesta xifra augmentarà fins al 73% en el 2020. Actualment, segons la OMS, l’obesitat es responsable de més d’un milió de morts al any. No és estrany, que s’ha convertit en la segona causa de mortalitat prematura i evitable, després del tabac. NO PODEU FICAR XIFRES I NO DIR LA FONT!!!!!!! NO US HO REPETEISC A LA RESTA DEL TREBALL
En quant a les reduccions de la qualitat i esperança de vida, no són evidents a simple vista encara que son obvis. Amb l’obesitat, hi ha un increment de les cèl•lules grasses que suposa el començament de producció de substàncies perilloses, com el factor de necrosis tumoral, a nivells per damunt del normal. Aquestes substàncies causen en algunes persones resistència a l’insulina i diabetis, però en altres, amb suficient capacitat adaptativa, no hi ha deteriorament aparent en les funcions corporals. Es com en els casos d’hipertensió o glucèmia elevada, moltes persones que les pateixen no mostren problemes obvis de salut, però aquesta acaba deteriorant-se amb el temps.

3.3 Prevenció de l’obesitat

Per tant, hi ha que prevenir l’obesitat i deu ser una estratègia prioritària de la salut pública, i deu començar des de l’ infància.
L’OMS ha establit una classificació de les estratègies de prevenció:

1. Prevenció Universal:

- Prevenció d’hàbits alimentaris saludables. (assessor nutricional de xiquets, adolescents i pares).

- Disminució dels aliments amb elevat contingut en greix.(consum de greix mono insaturada i poliinsaturada).

- Evitar l’ús excessiu de proteïnes. Possiblement associat a l’origen i desenvolupament de l’obesitat.

- Afavorir el consum d’hidrats de carbono complexes. (assegurar l’aport necessari d’energia, macro i micronutrients i components funcionals).

- Promoció d’hàbits de vida actius.


2.Prevenció Selectiva. Detecció de la població de risc.

- Antecedents familiars.

- Pes al nàixer. (els xiquets de pes baix al nàixer, fills de mares diabètiques)


3. Prevenció Diària

- Teràpia conductual (autocontrol, estratègies de control dels estímuls en el medi familiar, modificació establerta de l’alimentació i modificació dels patrons d’activitat física).

- Tractament dietètic, normes de l’alimentació.

- Exercici físic.

En l’obesitat és més fàcil prevenir que tractar l’infermetat.

- Es deu començar per la part educativa, aprendre des de menuts que els aliments poden produir mals a curt, mig i llarg termini.

- Es essencial actuar en l’etapa de l’ infància sobre la conducta alimentària, ja que els costums adquirits en esta etapa van a ser determinants en el seu estat de salut, quan siguin adults.

- Crear polítiques d’estat per a afrontar el problema de l’obesitat, prioritzant: alimentació, nutrició, activitat física, factors psicosocials i ambientals.

- Un dels documents de la OMS, Diet, Nutrition and the Prevention of chronic

Diseases del 2003, estableix evidència convincent, probable i possible, sobre el risc de l’infermetat obesitat.

- L’OMS determina com evidència convincent, que el risc de l’obesitat disminueix amb l’activitat física regular i l’alta ingesta de fibra dietaria i augmenta amb els estils de vida sedentaris i la ingesta alta d’aliments pobres en micronutrients i densos en energia.

- Dins de l’evidència probable, que no està confirmada al 100%, està que en els ambients com l’escola o el familiar que ajuden a les opcions dels aliments sans disminueixen el risc d’obesitat.

- Aprendre com alguns aliments poden ser substituïts per altres amb menys valor calòric i més saludables.

- L’exercici físic regular és el primer pilar per a millorar la salut. És millor augmentar l’activitat en compte d’anar llevant calories de les menjades.


OLÉ! PER LA FALTA DE FONTS
 
4. El sobrepès i l'obesitat en l’adolescència

4.1. Situació actual

En l'actualitat l’obesitat ha arribat a uns nivells alarmants, passant de ser una epidèmia per esdevenir una pandèmia. A través del temps, aquesta malaltia ha mostrat una tendència a l'alça a causa de l’increment constant de la prevalença en tot tipus de poblacions. Comparativament i d'acord amb les xifres de l'OMS, l'obesitat ha mostrat un creixement més gran en els països en desenvolupament que en els països desenvolupats, d'acord amb dades publicades per aquest organisme, hi ha al món més de 1600 milions d'adults (majors de 15 anys) amb sobrepès i més de 700 milions amb obesitat, i en 2005 existien en el món com a mínim 20 milions menors de 5 anys amb sobrepès. Encara que en anys anteriors se li considerava a l'obesitat com un problema exclusiu de països desenvolupats, avui en dia aquesta malaltia afecta també a països amb baixos ingressos i mínims nivells de desenvolupament.

L'obesitat s'ha convertit en una malaltia amb abast socials, és a dir, les seves repercussions dins d'aquest àmbit arriben a ser determinants per al desenvolupament dels adolescents, no només en matèria de salut sinó també en la manera com aquests es desenvolupen, s’identifiquen i es viuen en societat amb els seus semblants, l'obesitat i el sobrepès es presenten en qualsevol nivell socioeconòmic i a qualsevol edat, incrementant a mesura que passa el temps i quan es presenta en edats primerenques com en l'edat infantil i en la població adolescent, a la majoria dels casos sol perpetuar fins a l'edat adulta i amb això ocasionar l'aparició de múltiples malalties cròniques no transmissibles. El sobrepès i l'obesitat en edats primerenques s'està influenciat d'alguna forma per els estils de vida (hàbits dietètics i activitat física) de la població però també en la manera com l'adolescent es relaciona amb els seus iguals.


4.2. L'obesitat: Un problema biològic, psicològic o social?

L'obesitat és, sens dubte, una malaltia multifactorial, l'expressió clínica i tractament no es poden entendre mitjançant un sol enfocament, però, en virtut de les tendències actuals en relació a l'increment d'aquesta patologia en edats escolars, se li han atribuït a aquesta condició dos substrats fonamentals: els canvis en la forma d'alimentació i l'activitat física.
L'obesitat en joves està sent cada dia més gran, els patrons desordenats i les conductes alimentàries deficients, units a la inactivitat física han estat factors clarament definits com de risc per a que l'obesitat es mantingui i perduri fins a l'edat adulta; en establir aquestes conductes i estils de vida poc saludables, s'augmenta el risc d'aparició a primerenca edat de malalties producte de l'obesitat, les més comunament desenvolupades en adolescents són: la diabetis mellitus tipus II (DMT-II), tancaments
epifisiàris primerencs, hiperplàsia i hipertròfia adiposa, presentació primerenca de la menarca, hiperlipidèmia, augment de la despesa cardíac amb el seu conseqüent hipertròfia del cor esquerre, esteatosi hepàtica amb augment de transaminases i alteracions del metabolisme de la glucosa, problemes ortopèdics de peus, genolls, maluc i columna lumbar, coledocolitiasi, litiasi vesicular , síndrome de Stein-Leaventhal o d'ovari poliquístic i pseudo tumors cerebrals entre moltes altres malalties desenvolupades com a conseqüència de la mateixa obesitat.
Des del punt de vista biològic, l'obesitat es deu al substancial "increment del teixit adipós per sobre d'un nivell determinat per a la talla d'un patró de població normal mitjana". En més del 90% dels casos és el resultat d'un desequilibri entre la ingesta alimentària excessiva i la despesa calòrica disminuït
Aquest augment de pes exagerat condicionat per una elevada ingesta i conductes sedentàries es denomina exògena, l'anomenada obesitat endògena que representa el 10% dels casos està condicionada per raons genètiques, endocrí-metabòliques o altres malalties. La diferència entre ambdues denominacions en ocasions es dificulta, encara que molts obesos prefereixen el diagnòstic de endogen ja que això salva la seva responsabilitat individual i social. És més elegant "obès malalt" que "obès indisciplinat".
És oportú relatar que segons Bray, G. (1985) les cèl•lules d'obesos trasplantades a subjectes prims i viceversa responen a les característiques físiques del receptor, perdent les qualitats del donant. A més, "bessons univitelins repartits entre famílies obeses i primes, responen amb al llarg del temps i durant el desenvolupament al nou patró familiar. Tots dos exemples són força concloents a demostrar que tant cèl•lula com a persona depenen més de conducta i medi ambient que de codi genètic pel que fa a obesitat es refereix " (Bray, G. 1985). LES CITES TEXTUALS CAL QUE VAGEN ACOMPANYADES DEL Nº DE LA PÀGINA

Tot això, ens ajuda per reforçar la tesi que tant el sobrepès com l'obesitat responen en major mesura a factors exògens o extrínsecs del propi adolescent i en menor mesura de factors endògens o intrínsecs d'aquest, com pot ser el cas d'adolescents amb predisposició genètica associats al gen de l'obesitat o bé a condicions endocrines com el "Cushing" (SABEU QUÈ ÉS?) CAL SABER EL QUE S'ESCRIU en nens per la hipersecreció del cortisol o bé per la ingesta de corticosteroides com en el cas d'alguns nens asmàtics sotmesos per llargs períodes a l'exposició a aquest tipus de substàncies en els medicaments. Efectivament, en el problema d'obesitat dels adolescents, no podem partir del fet que són obesos per raons de mal funcionament orgànic, múltiples estudis mèdics conclouen en la seva majoria, que en l'obesitat són presents d'alguna manera, factors de l'entorn social i amb la psicologia de l'adolescent, aleshores per què els models actuals de tractament i control de l'obesitat s'enfoquen en la seva majoria a qüestions d'alimentació i exercici? La resposta a aquesta pregunta la podem trobar en part als models econòmics i de consum de la major part de la gent, on el "culte a la bellesa" fa la seva aparició i on múltiples empreses amb interessos comercials troben el seu nínxol de creixement , en oferir als consumidors potencials "dietes miraculoses" o aparells d'exercici avantguardistes de "tot en un". Dit així, els consumidors potencials (persones obeses) són influenciats de manera psicològica, és a dir, es condiciona l'obès a adquirir els productes en virtut del desig sublimat de "veure's bé" o "veure's física i socialment atractiu" i en conseqüència acceptat en societat.

D'altra banda, un control i tractament de l'obesitat no pot defugir el fet que l'estat nutricional d'un grup determinat, no pot ser avaluat excloent el seu context sociocultural.

En definitiva, considerem l’obesitat com un problema de salut pública en els adolescents que s'ha estudiat des de diverses enfocaments, entre tots, el més acceptat i que ha tingut major ressò en la societat actual és el biològic, on el sobrepès i l'obesitat es deuen principalment al excessiu consum de calories i l'escassa o nul activitat física. Aquest enfocament biològic ha conduït a que en la majoria de les vegades es pensi que amb una dieta equilibrada i molt exercici es resoldrà el problema, i això gairebé mai passa, sobretot si es pensa que efectivament, el sobrepès i l'obesitat en la majoria dels adolescents no es deu a causes endògenes, sinó a factors exògens o socioculturals que impacten directament en la psicologia de l'adolescent ocasionant una sèrie de problemes a nivell conductual i social. L'enfocament biològic defuig els factors de l'ambient social i per tant els aspectes demogràfics i històrics d'una població, ja que les representacions socials de l'obesitat van canviant d'acord amb el moment històric i geogràfic de les poblacions, per tant, la solució al problema de l'obesitat no es troba en receptes ni mètodes d'aplicació mundial o general, sinó en l'estudi integral i específic en els diversos factors i entorns sociodemogràfics on es desenvolupen els diversos grups humans.
FA OLO A PLAGI?

5. Educació física i obesitat

5.1. Justificació de l’Educació Física amb l’obesitat

De entre totes les del currículum escolar, l’Educació Física és una de les assignatures que més controvèrsia ha generat i continua generant, en quan a la seua necessitat. Actualment, continua existint un ampli debat sobre les funcions que pot desenvolupar i que justificarien, o no, la seua presència dins del currículum.
La salut és una d’aquestes funcions socials de l’Educació Física, i dins de ella, en els primers llocs, trobem la prevenció de l’obesitat infantil i adolescent.
El benefici és indiscutible. Està demostrat sobradament que la pràctica d’activitat física provoca un augment del metabolisme corporal, cosa que genera un consum calòric, equilibrant així la despesa i la ingesta de calories. A més, té com a resultat una millora de les funcions cardiovasculars, provocant una regulació homeostàtica optimitzada que permet un correcte funcionament de l’organisme. Aquest equilibri i aquesta regulació són beneficis directes per a la prevenció de l’obesitat, provocats per l’activitat física; i actualment, al currículum escolar, l’Educació Física és l’única assignatura que permet desenvolupar continguts que tinguen com a element principal el moviment corporal.
Però no tan sols trobem aquest beneficis a curt termini, ja que si així fora, la influència de la pràctica física sobre la prevenció de l’obesitat quedaria limitada a les classes d’Educació Física. A més llarg termini, l’Educació Física tracta de fomentar una cultura d’activitat física, on els alumnes adopten uns hàbits en els que la pràctica física tinga una ampla presència. A més, també es fomenten uns costum saludables en quant a higiene i salut corporal, fets que reduiran considerablement les probabilitats de que l’alumne pateixa obesitat.
Actualment, existeix un èmfasis molt pronunciat sobre els beneficis que aporta la practica esportiva a la salut, a la imatge corporal, fet que fa que pràcticament tothom estiga al corrent d’aquesta relació positiva. Aquesta influència s’extrapola a situacions com la lluita contra l’obesitat mitjançant la pràctica física.
Malgrat que la salut en general, i la prevenció de l’obesitat en particular, generen una justificació de l’Educació Física, és important no perdre de vista que es tracta de funcions merament socials, amb les que es busca una funcionalitat de l’Educació Física, trobar-li una utilitat. Però no tan sols hem de quedar-nos amb aquestes funcions socials de l’Educació Física, ja que si així és, es limita la justificació d’aquesta, reduint el seu impacte a dimensions corporals, i impedint-lo a dimensions més intel•lectuals.
ON ESTÀ LA JUSTIFICACIÓ ESPECIFICA DE LA OBESITAT? ES GENERAL!!

5.2. Necessitats d’altres justificacions

De entre totes les del currículum escolar, l’Educació Física és una de les assignatures que més controvèrsia ha generat i continua generant, en quan a la seua necessitat. Actualment, continua existint un ampli debat sobre les funcions que pot desenvolupar i que justificarien, o no, la seua presència dins del currículum. (DUES FRASES REPETIDES???!!! DE L'APARTA DE DALT) De Devís i Molina, 2004, (FIQUEU ENTRE PARÈNTESI L'ANY) extraguem que des del segle XVIII s’ha intentat buscar que l’Educació Física complís unes funcions socials, és a dir, que tinguera una utilitat per a la societat. Continuant amb el mateix treball, s’analitzen tres conceptualitzacions de l’Educació Física que profunditzen en el seu anàlisi. En la primera d’aquestes s’entén l’Educació Física com a “educació de lo físic”, basant la justificació d’aquesta en funcions socials orientades a la dimensió física i corporal de les persones, sense tindre en compte altres com l’afectiva o la intel•lectual. Algunes de les funcions relacionades amb aquesta teoria serien la cura corporal i física, la higiene, la millora de la raça, i per suposat la salut, per tal de crear ciutadans productius i útils per a la societat. Dins d’aquesta última funció es troba la prevenció de l’obesitat, tema principal a debatre en aquest treball.
Fins a l’actualitat s’han considerat aquestes funcions com a justificadores de l’Educació Física, però van ser cada vegada més autors els que van voler trobar altres funcions que foren més educatives i no tant socials, és a dir, funcions que donaren una importància intrínseca a l’Educació Física, fent que fóra considerada valuosa pel que és en la seua essència. En Devís i Molin, 2004, “Aquest interès pedagògic per anar més enllà del físic obedia a la necessitat de justificar l’Educació Física des dels plantejaments educatius del moment que permeteren introduir-la o assegurar la seua obligatorietat en el currículum escolar. El recolzament definitiu a aquesta necessitat professional vingué del canvi conceptual que considerava l’Educació Física com a “educació a través del físic”. Jesse F. Williams deia que era lògic considerar l’Educació Física com a una educació del físic quan hi havia una concepció dualista de la naturalesa humana, considerant així el cos i la ment com a dues entitats diferents i separades; però amb una concepció nova de l’organisme humà, on existeix una visió global i de totalitat, l’Educació Física ja no pot limitar-se a educar en allò físic, sinó que ha d’obrir fronteres i inserir-se en aspectes més mentals i emocionals, com per exemple, segons Williams, “respostes emocionals, relacions personals, comportaments de grups, aprenentatges mentals i altres resultats intel•lectuals, socials, emocionals i estètics”.
Aquesta concepció de l’Educació Física va ser acceptada per nombrosos autors i sobretot, per educadors referents en aquest àmbit, però no va ser fins als anys 70-80, quan es van afegir a les funcions extrínseques de tipus social, les funcions educatives pròpies de l’Educació Física.
Des d’ací, es va continuar buscant un desenvolupament teòric dels valors intrínsecs de l’Educació Física. Destacables són els treballs de Paul H. Hirst i Richard S. Peters.
Malgrat tot, el canvi més important va ser produït per un altre autor, Peter J. Arnold. Aquest, encara que pertanyent a la mateixa corrent filosòfica, realitza una crítica als autors anteriors, afegint al seu treball l’assignació de valors intrínsecs al coneixement pràctic, i no tan sols al coneixement teòric com feien els anteriors autors. En aquesta dinàmica, Arnold descriu tres dimensions de l’Educació Física: 1)educació “sobre” l’Educació Física; 2) educació “a través” de l’Educació Física; 3) educació “en” Educació Física.

L'eduació "a través" seria una funció social, mentre que l'educació "sobre" i l'educació "en" correspondrien a les funcions educatives de l'Educació física. Al mateix temps l'educació "sobre" es relacionaria amb el coneixement teòric i l'educació "en" amb el coneixement pràctic.


Actualment, passant de la modernitat a la postmodernitat, les funcions socials i les funcions educatives canvien, ja que les condicions socioculturals també ho fan. Per exemple, una diferència clara, és la dificultat d’accedir a la informació que hi havia a dècades anteriors i que actualment està més que solvatada, ja que gràcies a les noves tecnologies qualsevol alumne pot accedir a quasi tanta informació com el professorat. Aquest accés a la informació i al coneixement, abans es considerava una funció primordial de l’educació, però actualment no es pot continuar considerant així.
Aquest èmfasi per buscar noves funcions de l’Educació Física és el que aconseguirà que aquesta no estiga tan sols justificada amb certes funcions socials, com la protagonista d’aquest document, la salut, o més concretament la prevenció de l’obesitat.
Concloent, s’ha de confirmar la gran importància que té l’Educació Física en la lluita i la cura contra l’obesitat, però també cal expressar la necessitat de trobar altres funcions, en concret i com s’ha dit abans, trobar funcions educatives intrínseques que justifiquen aquesta matèria pel que és essencialment i no per la utilitat que té per a la societat. Aquestes funcions sorgiran de creació de funcions noves però també de l’adaptació d’altres. Les situacions socioculturals canvien i les funcions de l’Educació Física s’han d’adaptar a aquest canvi.

QUINA ÉS LA CONEXIÓ DELS 4 APARTATS PREVIS I AQUEST DARRER? SEMBLA QUE AQUEST DARRER APARTAT SERVIRIA PER A MOLTS TREBALLS

HA D'HAVER UNA CORRESPONDÈNCIA COMPLETA ENTRE ELS NOMS QUE FIQUEU AL TEXT I A LES REFERÈNCIES. EXCEPTE LA PRIMERA REFERÈNCIA NO APAREIX CAP AL TEXT I EL MATEIX PASSA AL CONTRARI
Referències bibliogràfiques

1. Devís, J. y Molina, J.P. (2004) Las funciones de la educación física escolar: de la modernidad a la postmodernidad. En F. Caparroz y de Andrade, N.F. (dir.) Educaçao física escolar. Política, investigaçao e intervençao, LESEF/UFFS y NEPECC/UFU, Vitória (BRASIL), p. 35-49.
2. Evans, J. Physical education and health: a polemic or “let them eat cake!” European Physical Education Review, 9 (1), 87-101.
3. Gard, M., Wright, J. (2001) Managing Uncertainty: Obesity Discourses and Physical Education in a Risk Society, Studies in Philosophy and Education, 20, 535-540.
4. Gard, M., Wright, J. (2005). The obesity epidemic: Science, Morality and Ideoology, European physical education review, 3 (1), 117-127.
5. Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento de la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas. La obesidad como enfermedad.
6. Kirk, D. (2006). The “obesity crisi” and school physical education. Sport, Education and Society, 11, 2, 121-133.
7. Penney, D.. (2008). Playing a political game and playing for position: Policy and curriculum development in health and physical education. European Physical Education Review, 14, 33.
8. Seirul•lo, F. (1992). Valores Educativos del Deporte. Revista de Educación Física, 44, 3-11

CAL QUE REORDENEU EL CONTINGUT I SE CONECTE AMB L'APARTAT MÉS IMPORTANT QUE ÉS EL 5, EL DE L'EDUCACIÓ FÍSICA. AIXÍ NO SEMBLA UN TREBALL DE GRUP

SEGONS DIGUEREM CALDRIA QUE LLEGIUREU, AL MENYS 3 ARTÍCLES PER A QUE HI HAGUERA DIVERSITAT DE FONTS. LOS FONTS SÓN MÍNIMES I SEMBLA QUE TOT IX DEL VOSTRE COCO O QUE HO COPIEU. LA SOMBRA DEL PLAGI TORNA A APAREIXER.
LES REFERÈNCIES QUE FIQUEU SÓN LES QUE US VAIG SUGGERIR PER DONAR-LI UN ALTRE ENFOC AL TEMA DIFERENT A L'INDEX QUE US COPIAREU, PERÒ NO HEU UTILITZAT RES I NO LI HEU DONAT EIXE AIRE CRÍTIC
ÉS QUE VOLEU TORNAR A PRENDREM EL PEL? J< SERIA LA SEGONA VEGADA

NOTA: 3.5
CAL FER MOLTS CANVIS I MILLORES